Empresa

Nom: ReCyArt
Descripció: Soc la creadora de ReCyArt, una empresa dedicada a la creació d’art i decoració a partir de materials reciclats. Sostenibilitat i disseny per oferir productes únics i eco-friendly que donen una segona vida als materials descartats. Els meus productes estan pensats tant per a espais interiors com exteriors, promovent l’economia circular i l’art sostenible.
Paraules clau: #sostenibilitat #art #reciclatge #decoració

Selecció de famílies candidates

He seleccionat 8 famílies tipogràfiques candidates trobades als repositoris d’Adobe Fonts i Google Fonts:

1. Montserrat – Estil modern i net. Disponible en 9 pesos diferents amb versió itàlica.
2. Raleway – Tipografia elegant amb múltiples variacions. Disposa de 9 pesos.
3. Poppins – Rodona i accessible, amb opcions lleugeres i negretes.
4. Roboto – Versàtil i moderna. Disponible en estils regulars i cursius.
5. Lato – Equilibri entre serietat i creativitat. Amb 10 estils diferents.
6. Source Sans Pro – Funcional i llegible. Inclou variacions de pes.
7. Playfair Display – Clàssica i elegant, ideal per destacar títols.
8. Work Sans – Minimalista i adaptable amb 9 pesos.

Elecció de la família final

Tipografia seleccionada: Montserrat
Justificació: He triat Montserrat perquè té un estil modern, net i geomètric, que encaixa perfectament amb la imatge contemporània i sostenible de ReCyArt. Aquesta tipografia ofereix una gran varietat de pesos i estils, cosa que em permet jugar amb diferents combinacions per destacar elements. Montserrat transmet innovació i professionalitat, valors que defineixen la meva marca. La seva llegibilitat facilita el reconeixement immediat del logotip.

Proves amb pesos i estils

He realitzat proves utilitzant Montserrat amb diferents combinacions de pesos, estils i majúscules/minúscules:

• Pesos: Thin, ExtraLight, Light, Regular, Medium, SemiBold, Bold, ExtraBold, Black.
• Estils: Normal i Italic.
• Formats: Caixa alta (MAJÚSCULES), caixa baixa (minúscules) i caixa mixta (ReCyArt).

Justificació de les Propostes Gràfiques

He creat tres propostes gràfiques per representar la identitat visual de ReCyArt, centrant-me en la seva missió de sostenibilitat i art reciclat.

1. Pàgina d’inici (Home Page):
   Aquesta proposta ofereix una experiència visual clara i moderna, destacant el logotip amb la tipografia Montserrat SemiBold. L’ús d’accentos verds i tons terra reforça els valors ecològics de l’empresa, mentre que la disposició neta facilita la navegació i la connexió amb el públic objectiu.
2. Cartell Corporatiu:
   El disseny és senzill i elegant, destacant la marca amb icones ecològiques que simbolitzen reciclatge i sostenibilitat. La incorporació de codis QR i dades de contacte facilita la interacció amb els clients, mantenint un enfocament professional.
3. Mock-up:
   Aquesta proposta mostra l’aplicabilitat del logotip en productes físics com bosses i etiquetes. Transmet versatilitat i coherència visual, assegurant que la marca sigui fàcilment reconeixible en diferents formats i materials.

Bibliografia i Webgrafia

• Kane, J. (2002). Manual de Tipografía. Editorial Gustavo Gili.
• Bringhurst, R. (2004). The Elements of Typographic Style. Hartley & Marks Publishers.
• Lupton, E. (2010). Thinking with Type: A Critical Guide for Designers, Writers, Editors, & Students. Princeton Architectural Press.
• Adobe Fonts. (2024). Fonts i tipografies. Recuperat de: https://fonts.adobe.com
• Google Fonts. (2024). Fonts gratuïtes. Recuperat de: https://fonts.google.com
• Brandemia. (2024). Exemples d’identitats visuals. Recuperat de: https://brandemia.org
• Mockup World. (2024). Plantilles gratuïtes per a disseny. Recuperat de: https://mockupworld.co
• Freepik. (2024). Recursos gràfics gratuïts i premium. Recuperat de: https://www.freepik.com

TRACKING

1. Tracking 1

IMATGE ERRONIA

CORRECIÓ

Text descriptiu: En la imatge original, s’observa que el traç de les lletres presenta un tracking inadequat, ja que la separació entre elles no és uniforme ni suficient, fet que dificulta la lectura i redueix l’efectivitat visual del disseny. A la correcció, s’ha aplicat un tracking òptim que aconsegueix un equilibri visual entre les lletres, millorant-ne tant la llegibilitat com l’harmonia tipogràfica. Aquest ajust fa que el text sigui més agradable a la vista i funcional en contextos gràfics variats. La nova configuració no només optimitza l’aspecte del conjunt, sinó que també reforça la coherència del disseny i l’impacte comunicatiu global.

2. Tracking 2

Text descriptiu: En la següent imatge podem observar com algunes lletres estan massa juntes fins al punt de tocar-se, mentre que d’altres presenten una separació irregular. Aquest desequilibri afecta la llegibilitat i dona una sensació de desordre visual. A la correcció que he realitzat, s’ha ajustat el tracking de manera uniforme, garantint una separació coherent i harmònica entre totes les lletres. Aquest canvi no només millora la claredat del text, sinó que també aporta una estètica més professional i polida al disseny global.

KERNING

1.Kerning 

IMATGE ERRONIA

CORRECIÓ

Text descriptiu: En la imatge errònia que et mostro, el text “Rome Italy” té una separació incorrecta entre les lletres. La paraula “Rome” sembla estar separada en “R ome” a causa d’una separació excessiva entre les lletres “R” i “o”, i la paraula “ITALY” presenta espais entre “IT” i “AL”, creant una divisió visual en “IT AL Y”.

En la correcció que he fet, he ajustat el kerning per a igualar l’espai entre les lletres, fent que la paraula “Rome” es llegeixi de manera més fluïda i “ITALY” aparegui com una sola unitat visual, sense espais innecessaris. Aquest ajust ajuda a millorar la llegibilitat i a crear un disseny més professional.

2. Kerning 

IMATGE ERRONIA

CORRECIÓ

Text descriptiu: Sobre el llibre Ruth and the A in Tales, la correcció de kerning implica ajustar l’espai entre les lletres per evitar que es creïn interrupcions visuals entre paraules. En la versió errònia, les lletres tenen un espai excessiu, com en la “R” i la “T” de “Ruth Tales” o entre la “A” i la “T” de “Tales”, creant una separació que dificulta la lectura fluïda.

En la correcció, el kerning es millora per a fer que les lletres es col·loquin més a prop, donant un aspecte més uniforme. Aquest ajust és crucial per evitar distraccions i fer que el títol sigui més llegible i visualment equilibrat. Les lletres ara apareixen més cohesionades, creant una sensació de continuïtat i organització a la coberta del llibre​

 3. KernType. A letter space game

1.Selecció

He seleccionat la portada del llibre Miguel Milá: A Life in Design perquè representa de manera molt acurada l’essència del disseny modernista i industrial que caracteritza l’obra de Milá. A través de la tipografia, la portada transmet sobrietat i elegància, dos valors que el dissenyador sempre ha prioritzat en les seves creacions. A més, la simplicitat visual del disseny, sense elements innecessaris, permet centrar-se en l’anàlisi tipogràfic, la qual cosa el converteix en un bon exemple per a estudiar l’anatomia de la lletra, així com la seva classificació segons els criteris de Vox-AtypI.

2.Captura

He seleccionat el nom de l’autor, Miguel Milá, i el títol del llibre, A Life in Design, perquè comparteixen la mateixa tipografia en majúscules, creant una harmonia visual i unificació dins la portada. L’ús de majúscules transmet autoritat i destaca la importància del contingut. A més, les formes de les lletres són simples, sense adorns, la qual cosa em sembla interessant per a una anàlisi tipogràfica. Aquesta elecció reforça la idea de claredat i equilibri que el disseny de Milá representa, posant l’accent en el concepte de funcionalitat amb un toc d’elegància.

3.Reconeixement

En el procés d’identificació tipogràfica, vaig analitzar diverses opcions que es van suggerir a l’aplicació WhatTheFont. La paraula que vaig escollir per a l’anàlisi va ser “MIGUEL”, escrita en majúscules, ja que això em va permetre observar les lletres amb claredat. La tipografia que vaig identificar mitjançant WhatTheFont va ser Nimbus Sans Thai Regular, que presentava característiques similars a les que buscava. A més, vaig trobar que les tipografies Neue Haas Unica Pro Thin i Rational Display ExtraLight s’assemblaven també al disseny original.

Tanmateix, WhatTheFont és una aplicació de pagament, així que vaig buscar una opció gratuïta a Adobe Illustrator. Finalment, vaig optar per la Tamil Sangam MN, que s’ajustava perfectament a les proporcions del text. Aquesta tipografia destaca per la seva llegibilitat i elegància, la qual cosa la fa una opció excel·lent per a l’ús que li dono. La seva presentació clara i sofisticada reflecteix l’estil modern i minimalista del disseny de Milá.

4. Informació

a.Imatge de l’espècimen:

b.Nom de la família:

• Família tipogràfica: Tamil Sangam MN

c.Autoria:

• Tipografia creada per ParaType.

d.Fundició:

• Fundició ParaType.

e.Pesos i estils:La família tipogràfica Tamil Sangam MN es compon de 22 fonts, amb una variada gamma de pesos i estils que li confereixen gran versatilitat. Entre les opcions més destacades es troben el Regular, ideal per a textos que requereixen llegibilitat i claredat, i el Bold, que s’utilitza per ressaltar títols o elements importants. També inclou el Light, perfecte per a dissenys més subtils, i l’ExtraBold, que aporta un impacte visual considerable. Aquesta diversitat de pesos i estils fa que la Tamil Sangam MN sigui una elecció excel·lent per a una àmplia gamma d’usos en disseny gràfic i tipografia.

f.Etiquetes/Tags principals:

• Sans-serif
• Modern
• Geomètrica
• Llegible
• Tipografia per a textos

5.Proves

6.Alçada x – Ull mitjà

En analitzar l’alçada x de la tipografia Tamil Sangam MN, he observat que aquesta es classifica com a ull mitjà mig, situant-se entre tipografies amb alçades x baixes i altes. Comparada amb Futura, que presenta un ull mitjà baix, Tamil Sangam MN ofereix una millor visibilitat i llegibilitat gràcies a la seva alçada equilibrada. D’altra banda, en comparació amb Antonio, que té un ull mitjà alt, Tamil Sangam MN aconsegueix mantenir un estil elegant sense resultar massa imponent. Aquesta característica fa que sigui una opció versàtil per a diferents tipus de dissenys, ja que es pot utilitzar tant en textos llargs com en títols.

7.Contrast

A partir de la meva comparació, he determinat que el contrast de la tipografia Tamil Sangam MN és moderat. En comparació amb Montserrat, que presenta un contrast alt amb una clara distinció entre les parts gruixudes i fines, Tamil Sangam MN mostra variacions que permeten una bona llegibilitat sense ser excessivament dramàtiques. D’altra banda, Arial exemplifica un contrast baix, amb mínimes diferències entre els gruixos, la qual cosa la fa més uniforme i menys distintiva. Així, la definició equilibrada dels gruixos en Tamil Sangam MN proporciona una combinació d’elegància i claredat, que resulta adequada per a textos llargs i dissenys visuals variats.

9.Classificació (Vox-Atypl)

La tipografia Tamil Sangam MN pertany al grup de les tipografies clàssiques, concretament al subgrup de les sans-serif. Aquesta classificació es caracteritza per la seva absència de serifa, el que proporciona un aspecte net i modern. Tamil Sangam MN presenta formes geomètriques i una gran llegibilitat, ideal tant per a textos llargs com per a títols. El seu disseny és adaptable, fet que la fa adequada per a una àmplia gamma d’aplicacions, des de documents impresos fins a dissenys digitals. A més, els seus traços equilibrats i la variació subtil de gruix entre les lletres aporten un to contemporani que la fa destacar en l’escena tipogràfica actual.

10.Bibliografia i Webgrafia

1. Bringhurst, R. (2005). The Elements of Typographic Style. Hartley & Marks Publishers.
2. Felici, J. (2012). The Complete Manual of Typography: A Guide to Setting Perfect Type. Pointed Leaf Press.
3. Lupton, E. (2010). Thinking with Type: A Critical Guide for Designers, Writers, Editors, & Students. Princeton Architectural Press.
4. Vox-Atypl. (n.d.). Classification of Typefaces. Recuperat de Vox-Atypl.
5. MyFonts. (n.d.). Font Classification. Recuperat de My Fonts.
6. Adobe Fonts. (n.d.). Font Library. Recuperat de Adobe Fonts.