Publicat per

PAC 1. Investigació tipogràfica

1.Selecció

He seleccionat la portada del llibre Miguel Milá: A Life in Design perquè representa de manera molt acurada l’essència del disseny modernista i industrial que caracteritza l’obra de Milá. A través de la tipografia, la portada transmet sobrietat i elegància, dos valors que el dissenyador sempre ha prioritzat en les seves creacions. A més, la simplicitat visual del disseny, sense elements innecessaris, permet centrar-se en l’anàlisi tipogràfic, la qual cosa el converteix en un bon exemple per a estudiar l’anatomia de la lletra, així com la seva classificació segons els criteris de Vox-AtypI.

2.Captura

He seleccionat el nom de l’autor, Miguel Milá, i el títol del llibre, A Life in Design, perquè comparteixen la mateixa tipografia en majúscules, creant una harmonia visual i unificació dins la portada. L’ús de majúscules transmet autoritat i destaca la importància del contingut. A més, les formes de les lletres són simples, sense adorns, la qual cosa em sembla interessant per a una anàlisi tipogràfica. Aquesta elecció reforça la idea de claredat i equilibri que el disseny de Milá representa, posant l’accent en el concepte de funcionalitat amb un toc d’elegància.

3.Reconeixement

En el procés d’identificació tipogràfica, vaig analitzar diverses opcions que es van suggerir a l’aplicació WhatTheFont. La paraula que vaig escollir per a l’anàlisi va ser “MIGUEL”, escrita en majúscules, ja que això em va permetre observar les lletres amb claredat. La tipografia que vaig identificar mitjançant WhatTheFont va ser Nimbus Sans Thai Regular, que presentava característiques similars a les que buscava. A més, vaig trobar que les tipografies Neue Haas Unica Pro Thin i Rational Display ExtraLight s’assemblaven també al disseny original.

Tanmateix, WhatTheFont és una aplicació de pagament, així que vaig buscar una opció gratuïta a Adobe Illustrator. Finalment, vaig optar per la Tamil Sangam MN, que s’ajustava perfectament a les proporcions del text. Aquesta tipografia destaca per la seva llegibilitat i elegància, la qual cosa la fa una opció excel·lent per a l’ús que li dono. La seva presentació clara i sofisticada reflecteix l’estil modern i minimalista del disseny de Milá.

4. Informació

a.Imatge de l’espècimen:

b.Nom de la família:

  • Família tipogràfica: Tamil Sangam MN

c.Autoria:

  • Tipografia creada per ParaType.

d.Fundició:

  • Fundició ParaType.

e.Pesos i estils:La família tipogràfica Tamil Sangam MN es compon de 22 fonts, amb una variada gamma de pesos i estils que li confereixen gran versatilitat. Entre les opcions més destacades es troben el Regular, ideal per a textos que requereixen llegibilitat i claredat, i el Bold, que s’utilitza per ressaltar títols o elements importants. També inclou el Light, perfecte per a dissenys més subtils, i l’ExtraBold, que aporta un impacte visual considerable. Aquesta diversitat de pesos i estils fa que la Tamil Sangam MN sigui una elecció excel·lent per a una àmplia gamma d’usos en disseny gràfic i tipografia.

f.Etiquetes/Tags principals:

  • Sans-serif
  • Modern
  • Geomètrica
  • Llegible
  • Tipografia per a textos

5.Proves

6.Alçada x – Ull mitjà

En analitzar l’alçada x de la tipografia Tamil Sangam MN, he observat que aquesta es classifica com a ull mitjà mig, situant-se entre tipografies amb alçades x baixes i altes. Comparada amb Futura, que presenta un ull mitjà baix, Tamil Sangam MN ofereix una millor visibilitat i llegibilitat gràcies a la seva alçada equilibrada. D’altra banda, en comparació amb Antonio, que té un ull mitjà alt, Tamil Sangam MN aconsegueix mantenir un estil elegant sense resultar massa imponent. Aquesta característica fa que sigui una opció versàtil per a diferents tipus de dissenys, ja que es pot utilitzar tant en textos llargs com en títols.

7.Contrast

A partir de la meva comparació, he determinat que el contrast de la tipografia Tamil Sangam MN és moderat. En comparació amb Montserrat, que presenta un contrast alt amb una clara distinció entre les parts gruixudes i fines, Tamil Sangam MN mostra variacions que permeten una bona llegibilitat sense ser excessivament dramàtiques. D’altra banda, Arial exemplifica un contrast baix, amb mínimes diferències entre els gruixos, la qual cosa la fa més uniforme i menys distintiva. Així, la definició equilibrada dels gruixos en Tamil Sangam MN proporciona una combinació d’elegància i claredat, que resulta adequada per a textos llargs i dissenys visuals variats.

 8.Modulació

En comparar Didot i Tamil Sangam MN, he arribat a la conclusió que la modulació de Tamil Sangam MN és vertical. He observat que aquesta tipografia presenta una variació de gruix més constant i equilibrada entre els traços, cosa que li confereix una llegibilitat excel·lent en textos llargs. En contrast, Didot es caracteritza per la seva modulació obliqua, amb un contrast notable entre traços gruixuts i fins, que aporta un aire d’elegància i sofisticació. A través d’aquesta comparació, he notat que la modulació vertical de Tamil Sangam MN proporciona una sensació d’estabilitat i modernitat, mentre que la modulació obliqua de Didot genera un efecte més dinàmic i decoratiu.

 

9.Classificació (Vox-Atypl)

La tipografia Tamil Sangam MN pertany al grup de les tipografies clàssiques, concretament al subgrup de les sans-serif. Aquesta classificació es caracteritza per la seva absència de serifa, el que proporciona un aspecte net i modern. Tamil Sangam MN presenta formes geomètriques i una gran llegibilitat, ideal tant per a textos llargs com per a títols. El seu disseny és adaptable, fet que la fa adequada per a una àmplia gamma d’aplicacions, des de documents impresos fins a dissenys digitals. A més, els seus traços equilibrats i la variació subtil de gruix entre les lletres aporten un to contemporani que la fa destacar en l’escena tipogràfica actual.

10.Bibliografia i Webgrafia

  1. Bringhurst, R. (2005). The Elements of Typographic Style. Hartley & Marks Publishers.
  2. Felici, J. (2012). The Complete Manual of Typography: A Guide to Setting Perfect Type. Pointed Leaf Press.
  3. Lupton, E. (2010). Thinking with Type: A Critical Guide for Designers, Writers, Editors, & Students. Princeton Architectural Press.
  4. Vox-Atypl. (n.d.). Classification of Typefaces. Recuperat de Vox-Atypl.
  5. MyFonts. (n.d.). Font Classification. Recuperat de My Fonts.
  6. Adobe Fonts. (n.d.). Font Library. Recuperat de Adobe Fonts.

Debat0el PAC 1. Investigació tipogràfica

Deixa un comentari