Martina Navarro i Carbonell

Males pràctiques en l’ús de la tipografia

Martina Navarro i Carbonell
Visibilitat: Públic - - comentari el Males pràctiques en l’ús de la tipografia

Males pràctiques en l’ús de la tipografia

Martina Navarro i Carbonell
Visibilitat: Públic - - comentari el Males pràctiques en l’ús de la tipografia
CRIMS TIPOGRÀFICS Nom de la tipologia de crim: Minion Pro Imatge de l’exemplar 1. 3. Imatge de la teva proposta de solució.…
CRIMS TIPOGRÀFICS Nom de la tipologia de crim: Minion Pro Imatge de l’exemplar 1. 3. Imatge de la teva…

CRIMS TIPOGRÀFICS

  1. Nom de la tipologia de crim: Minion Pro
  2. Imatge de l’exemplar 1.

3. Imatge de la teva proposta de solució.

4. Text descriptiu.

He detectat diversos problemes en el disseny original, com l’ús de la tipografia Minion Pro sense espaiat adequat, cosa que fa que el text sigui dens i difícil de llegir. A més, la distribució del contingut deixa la segona pàgina desconnectada de la primera, trencant la continuïtat i complicant el seguiment de la informació. També hi falta una jerarquia clara que ajudi a destacar els títols i organitzar el text.

Per solucionar-ho, he decidit substituir Minion Pro per Avenir, una tipografia més llegible i moderna, i he ajustat l’espaiat entre línies i els marges per oferir una lectura més còmoda. També he aplicat Avenir Black per destacar títols i subtítols, creant una jerarquia visual clara. Finalment, he reorganitzat el contingut perquè sigui coherent i fàcil de seguir entre les dues pàgines. Amb aquests canvis, el disseny és més llegible, ordenat i funcional.

 

  1. Nom de la tipologia de crim: Arial Black
  2. Imatge de l’exemplar

3.Imatge de la teva proposta de solució.

4. Text descriptiu.

He trobat un problema en l’ús de la tipografia Arial Black, ja que la superposició de les lletres dificulta la visualització dels accents i els apòstrofs, afectant la claredat i llegibilitat del text. Aquesta manca d’espai entre caràcters genera confusió i una experiència de lectura poc fluida.

Per solucionar-ho, he ajustat l’espaiat entre caràcters per evitar la superposició i assegurar que els accents i els apòstrofs siguin perfectament visibles. A més, he revisat la jerarquia visual aplicant Arial Regular per al cos del text, mantenint Arial Black només per als títols i subtítols, aconseguint així un equilibri entre claredat i destacament visual. Amb aquests canvis, el text és més net, llegible i agradable de llegir.

 

  1. Nom de la tipologia de crim: Minion Pro
  2. Imatge de l’exemplar

3.Imatge de la teva proposta de solució.

4.Text descriptiu.

He detectat que en el text, a causa de l’ús de la tipografia Minion Pro i un espaiat inadequat, es formen espais blancs verticals coneguts com a rius tipogràfics. Aquest fenomen afecta negativament la composició, ja que distreu la lectura i trenca la uniformitat visual.

Per solucionar-ho, he ajustat la justificació del text, modificant l’espaiat entre paraules i lletres perquè sigui més equilibrat. A més, he optat per utilitzar interlineat una mica més ampli per reduir la densitat visual i evitar la formació d’aquests rius. Així, el text guanya claredat i millora la seva llegibilitat.

  1. Nom de la tipologia de crim: Tamil Sangam MN i Cochin
  2. Imatge de l’exemplar

3.Imatge de la teva proposta de solució.

4.Text descriptiu.

En la portada del llibre, he detectat que les paraules són difícils de llegir perquè estan en un color blau molt clar, fet que dificulta la seva visibilitat sobre el fons. Això afecta negativament la comprensió del text i l’impacte visual de la portada.

La solució que he aplicat ha estat canviar el color de les lletres a blanc, ja que destaca millor sobre el fons i millora la llegibilitat. Tot i mantenir l’ús de dues tipografies diferents, el canvi de color permet equilibrar el disseny sense perdre l’essència original. Amb aquest ajust, la portada aconsegueix ser més llegible i visualment atractiva.

 

  1. Nom de la tipologia de crim: Arial
  2. Imatge de l’exemplar

3.Imatge de la teva proposta de solució.

4.Text descriptiu.

En el disseny de l’etiqueta d’aquesta crema, ens hem trobat amb un problema de llegibilitat a causa de la separació massa àmplia entre les paraules. Aquesta distància excessiva dificultava la lectura del text, ja que feia que les paraules es veiessin desconnectades i menys clares.

Per solucionar aquest problema, vam ajustar el kerning, és a dir, l’espai entre les lletres, per millorar la cohesió visual del text. Això ha permès que les paraules es llegeixin de manera més clara i natural, facilitant la comprensió del missatge. Un bon ajust de la tipografia és essencial per garantir que el text sigui fàcil d’entendre i legible en qualsevol context.

Lliurament de l'activitat P2. Males pràctiques en l'ús de la tipografia

Debat

No hi ha comentaris.

PAC 1. Investigació tipogràfica

Martina Navarro i Carbonell
Visibilitat: Públic - - comentari el PAC 1. Investigació tipogràfica

PAC 1. Investigació tipogràfica

Martina Navarro i Carbonell
Visibilitat: Públic - - comentari el PAC 1. Investigació tipogràfica
1.Selecció He seleccionat la portada del llibre Miguel Milá: A Life in Design perquè representa de manera molt acurada l’essència del disseny modernista i…
1.Selecció He seleccionat la portada del llibre Miguel Milá: A Life in Design perquè representa de manera molt acurada l’essència del…

1.Selecció

He seleccionat la portada del llibre Miguel Milá: A Life in Design perquè representa de manera molt acurada l’essència del disseny modernista i industrial que caracteritza l’obra de Milá. A través de la tipografia, la portada transmet sobrietat i elegància, dos valors que el dissenyador sempre ha prioritzat en les seves creacions. A més, la simplicitat visual del disseny, sense elements innecessaris, permet centrar-se en l’anàlisi tipogràfic, la qual cosa el converteix en un bon exemple per a estudiar l’anatomia de la lletra, així com la seva classificació segons els criteris de Vox-AtypI.

2.Captura

He seleccionat el nom de l’autor, Miguel Milá, i el títol del llibre, A Life in Design, perquè comparteixen la mateixa tipografia en majúscules, creant una harmonia visual i unificació dins la portada. L’ús de majúscules transmet autoritat i destaca la importància del contingut. A més, les formes de les lletres són simples, sense adorns, la qual cosa em sembla interessant per a una anàlisi tipogràfica. Aquesta elecció reforça la idea de claredat i equilibri que el disseny de Milá representa, posant l’accent en el concepte de funcionalitat amb un toc d’elegància.

3.Reconeixement

En el procés d’identificació tipogràfica, vaig analitzar diverses opcions que es van suggerir a l’aplicació WhatTheFont. La paraula que vaig escollir per a l’anàlisi va ser “MIGUEL”, escrita en majúscules, ja que això em va permetre observar les lletres amb claredat. La tipografia que vaig identificar mitjançant WhatTheFont va ser Nimbus Sans Thai Regular, que presentava característiques similars a les que buscava. A més, vaig trobar que les tipografies Neue Haas Unica Pro Thin i Rational Display ExtraLight s’assemblaven també al disseny original.

Tanmateix, WhatTheFont és una aplicació de pagament, així que vaig buscar una opció gratuïta a Adobe Illustrator. Finalment, vaig optar per la Tamil Sangam MN, que s’ajustava perfectament a les proporcions del text. Aquesta tipografia destaca per la seva llegibilitat i elegància, la qual cosa la fa una opció excel·lent per a l’ús que li dono. La seva presentació clara i sofisticada reflecteix l’estil modern i minimalista del disseny de Milá.

4. Informació

a.Imatge de l’espècimen:

b.Nom de la família:

  • Família tipogràfica: Tamil Sangam MN

c.Autoria:

  • Tipografia creada per ParaType.

d.Fundició:

  • Fundició ParaType.

e.Pesos i estils:La família tipogràfica Tamil Sangam MN es compon de 22 fonts, amb una variada gamma de pesos i estils que li confereixen gran versatilitat. Entre les opcions més destacades es troben el Regular, ideal per a textos que requereixen llegibilitat i claredat, i el Bold, que s’utilitza per ressaltar títols o elements importants. També inclou el Light, perfecte per a dissenys més subtils, i l’ExtraBold, que aporta un impacte visual considerable. Aquesta diversitat de pesos i estils fa que la Tamil Sangam MN sigui una elecció excel·lent per a una àmplia gamma d’usos en disseny gràfic i tipografia.

f.Etiquetes/Tags principals:

  • Sans-serif
  • Modern
  • Geomètrica
  • Llegible
  • Tipografia per a textos

5.Proves

6.Alçada x – Ull mitjà

En analitzar l’alçada x de la tipografia Tamil Sangam MN, he observat que aquesta es classifica com a ull mitjà mig, situant-se entre tipografies amb alçades x baixes i altes. Comparada amb Futura, que presenta un ull mitjà baix, Tamil Sangam MN ofereix una millor visibilitat i llegibilitat gràcies a la seva alçada equilibrada. D’altra banda, en comparació amb Antonio, que té un ull mitjà alt, Tamil Sangam MN aconsegueix mantenir un estil elegant sense resultar massa imponent. Aquesta característica fa que sigui una opció versàtil per a diferents tipus de dissenys, ja que es pot utilitzar tant en textos llargs com en títols.

7.Contrast

A partir de la meva comparació, he determinat que el contrast de la tipografia Tamil Sangam MN és moderat. En comparació amb Montserrat, que presenta un contrast alt amb una clara distinció entre les parts gruixudes i fines, Tamil Sangam MN mostra variacions que permeten una bona llegibilitat sense ser excessivament dramàtiques. D’altra banda, Arial exemplifica un contrast baix, amb mínimes diferències entre els gruixos, la qual cosa la fa més uniforme i menys distintiva. Així, la definició equilibrada dels gruixos en Tamil Sangam MN proporciona una combinació d’elegància i claredat, que resulta adequada per a textos llargs i dissenys visuals variats.

 8.Modulació

En comparar Didot i Tamil Sangam MN, he arribat a la conclusió que la modulació de Tamil Sangam MN és vertical. He observat que aquesta tipografia presenta una variació de gruix més constant i equilibrada entre els traços, cosa que li confereix una llegibilitat excel·lent en textos llargs. En contrast, Didot es caracteritza per la seva modulació obliqua, amb un contrast notable entre traços gruixuts i fins, que aporta un aire d’elegància i sofisticació. A través d’aquesta comparació, he notat que la modulació vertical de Tamil Sangam MN proporciona una sensació d’estabilitat i modernitat, mentre que la modulació obliqua de Didot genera un efecte més dinàmic i decoratiu.

 

9.Classificació (Vox-Atypl)

La tipografia Tamil Sangam MN pertany al grup de les tipografies clàssiques, concretament al subgrup de les sans-serif. Aquesta classificació es caracteritza per la seva absència de serifa, el que proporciona un aspecte net i modern. Tamil Sangam MN presenta formes geomètriques i una gran llegibilitat, ideal tant per a textos llargs com per a títols. El seu disseny és adaptable, fet que la fa adequada per a una àmplia gamma d’aplicacions, des de documents impresos fins a dissenys digitals. A més, els seus traços equilibrats i la variació subtil de gruix entre les lletres aporten un to contemporani que la fa destacar en l’escena tipogràfica actual.

10.Bibliografia i Webgrafia

  1. Bringhurst, R. (2005). The Elements of Typographic Style. Hartley & Marks Publishers.
  2. Felici, J. (2012). The Complete Manual of Typography: A Guide to Setting Perfect Type. Pointed Leaf Press.
  3. Lupton, E. (2010). Thinking with Type: A Critical Guide for Designers, Writers, Editors, & Students. Princeton Architectural Press.
  4. Vox-Atypl. (n.d.). Classification of Typefaces. Recuperat de Vox-Atypl.
  5. MyFonts. (n.d.). Font Classification. Recuperat de My Fonts.
  6. Adobe Fonts. (n.d.). Font Library. Recuperat de Adobe Fonts.
Lliurament de l'activitat P1. Investigació tipogràfica

Debat

No hi ha comentaris.